De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda... i ara entrem en el cor de la família, ens acompanyes?

dimecres, 23 de setembre de 2015 0 comentaris

Robert Louis Stevenson


Fill d’una família acomodada, Robert Louis Stevenson va néixer a Edimburg el 13 de novembre de 1850 i va morir a l’illa de Vailima, el 3 de desembre de 1894.
A la segona meitat del segle XVIII, els Stevenson van ser pioners en la construcció de fars a la costa escocesa, considerada una de les més perilloses d'Europa.
Malgrat les pressions per continuar el llegat de la família, Robert Louis no va acabar els estudis d'enginyeria, per dedicar-se a la literatura. Com a herència indirecta, va rebre un llenguatge mariner molt ric que utilitzaria per donar realisme a les seves històries.
Per millorar el seu estat de salut – patia tuberculosi – el 1888 acaba establint-se amb la seva família a l’illa de Vailima, al Pacífic Sud. Amb el temps va guanyar-se el respecte dels natius, que l’anomenaren Tusitala, el contador d’històries.
Va morir d'un atac cerebral als 44 anys i el seu cos va ser enterrat a l’illa d'Upolu, al mont Vaea.
En un moment en què triomfava el realisme, al costat de contemporanis com Zola o Flaubert, ell va assolir l’èxit amb relats plens d’exotisme i aventures.
Més que oferir dades biogràfiques, preferim presentar-vos aspectes que imbriquen la vida de l’escriptor amb L’illa del tresor, la seva obra més coneguda. I per això, ens basem en un article del periodista Oriol Gràcia.

Com va nèixer L’illa del tresor?

Faltaven pocs dies per acabar l’agost de 1881. A la casa de camp que els Stevenson havien llogat als afores de Braemar a les Terres Altes d’Escòcia, quan plovia, l'escriptor matava les hores estirat al llit o al sofà, jugant als escacs amb el pare o pintant amb Samuel Lloyd, el seu fillastre de 13 anys. I va ser una tarda de pluja quan es va gestar L’illa del tresor. El petit Samuel feia esbossos amb una capsa d’aquarel·les. Stevenson s’hi va apropar i entre un i l’altre van començar a definir les formes d’una illa: van dibuxar-hi boscos, turons que emergien per sobre de la vegetació, també platges, badies i braços de mar. I quan ho van tenir enllestit, en Robert hi va escriure: L’illa del tresor. “Aquella imatge em va inspirar per agafar un paper i enumerar una llista de capítols”, explicaria anys més tard. El dia següent ja n’havia escrit les primeres pàgines, que va llegir en veu alta a la família per rebre’n l’opinió. Cap d’ells, però, no s’esperava que aquelles lectures fossin res més que un simple divertimento de final d’estiu.

L'argument: un fet històric

Un nen entremaliat, pirates amb lloro i pota de fusta, un mapa del tresor i una illa deserta al mar del Carib. L’argument de la novel·la és pur romanticisme. Però d’on havia tret aquells personatges? Com s’ho va fer Stevenson per descriure indrets paradisíacs i narrar aventures marítimes tan convincents? Segons Frank Gwyn, un dels seus biògrafs, “tot el seu llibre sembla construït a partir de materials d’altres llibres. Stevenson utilitza tots els seus recursos, tot allò que havia llegit i tot allò que havia observat”. Així, les descripcions dels esquelets que es poden llegir a L’illa del tresor ens remeten a la narrativa de l’escriptor Edgar Allan Poe; el lloro del pirata Joahn Silver el va agafar de la novel·la Les Aventures de Robinson Crusoe, de l’anglès Daniel Defoe i per definir el personatge de Billy Bones s’havia inspirat en els llibres d’història de Washington Irving. Però més enllà de la influència literària, hi ha algun esdeveniment històric que hagués desencadenat la imaginació de Robert Louis Stevenson? L’escriptor nord-americà John Amhrein es va plantejar la mateixa pregunta i després de gairebé deu anys d’investigació totes les pistes el van portar a l’illa de Normand, al Carib.

L'aventura

A finals de l'estiu de 1750 van arribar a la costa de Carolina del Nord els germans John i Owen Lloyd, arruïnats, des que tres anys abans una nau espanyola va abordar el seu vaixell i ho van perdre tot. A més, John va quedar coix i feia servir una pròtesi de fusta per substituir la seva cama perduda; per això era conegut amb el sobrenom de "Peg Leg", cama de fusta. Just dos dies després, fondejava al mateix port el vaixell espanyol Nuestra Señora de Guadalupe, comandat pel capità Juan Manuel Bonilla, amb problemes després d'haver estat desviat de la seva ruta de retorn a Espanya per una tempesta. El vaixell, carregat de tresors arreplegats a Amèrica, estava molt malmès i el capità Bonilla va comprar dues embarcacions: el Seaflower i el Mary, per transportar la valuosa càrrega. El 20 d'octubre, el Seaflower es va esfumar del port d'Ocracoke durant la nit. Al capdavant de la tripulació hi havia Owen Lloyd (el seu germà John es va haver de quedar a terra en veure's descobert) que consumava així la seva revenja contra els espanyols. Fugint de perseguidors, el Seaflower va fer parada a l'illa de Norman, a l'arxipèlag de les Illes Verges Britàniques on es va repartir el tresor i cadascú el va amagar en racons diferents. El rumor que uns pirates hi havien enterrat un tresor es va escampar com la pòlvora, atraient aventurers a la recerca de cofres de monedes. El capità Bonilla mai va recuperar el seu botí.

Relació germans Lloyd - família Stevenson

El besavi de Robert L. Stevenson, Alan Stevenson, i el seu germà, nadius de Glasgow, van fer les Amèriques i se sap que van ser a l'illa de Saint Kitts. Quan els germans Stevenson van arribar a les Antilles, ja feia més de vint anys del robatori del tresor del capità Bonilla però Charles Caines, el cunyat d'Owen Lloyd, encara era un dels principals propietaris de plantacions de sucre de l'illa de Saint Kitts. De fet, hi ha constància que Caines feia tractes amb diversos empresaris escocesos. És una incògnita si Charles Caines i els germans Stevenson van arribar a fer tractes i si el besavi de Robert Louis Stevenson va saber mai de la història dels cofres amagats, però a la base del mapa que acompanya les primeres edicions de la novel·la de L'illa del tresor s'hi llegeix una data: 1750, l'any de l'emboscada dels germans Lloyd contra el capità Bonilla. Si aquell apunt era una manera de fer l'ullet a la història que va inspirar l'obra és un enigma, encara avui, sense resposta.

Gràcia, Oriol. La veritable illa del tresor: l’aventura que podria haver inspirat la novel·la. Sàpiens. Núm.144 (jul. 2014) p. 42-45

dijous, 3 de setembre de 2015 0 comentaris

Un clàssic imprescindible: L'illa del tresor, de R.L. Stevenson

Començarem aquest recorregut per les illes literàries amb el clàssic més clàssic, La isla del tesoro, de Robert Louis Stevenson. Una novel·la que sempre s'ha associat a la lectura juvenil, però que ningú no hauria de deixar de fer-ne una lectura a l'edat adulta.

Aquest curs, salparem el dimecres 14 d'octubre a les 19 h. amb la primera sessió del club de lectura, on farem un retrobarem amb en Jim i Long John Silver. Una aventura que no us podeu perdre.

Per anar fent boca, aquí us deixem un magnífic article d'Ernesto Filardi, "Clásicos que deberías leer aunque te digan que deberías leerlos: La isla del tesoro", aparegut a la revista Jot Down, i us recomanem donar una ullada a La isla del tesoro, Robert Louis Stevenson: el mapa de los sueños, amb textos d'entre altres de Mario Vargas Llosa, Alberto Manguel, Antonio Tabucchi, Fernando Savater o Luis Alberto de Cuenca, i il·lustracions de Fernando Vicente, Federico del Barrio, David Pintor o Darío García. El trobareu a la biblioteca!

il·lustració de David Pintor