De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència. I ara, Al marge: la mirada de l'outsider. Ens acompanyes?

dilluns, 22 de setembre del 2014 0 comentaris

Humor británico, la sonrisa inteligente

El suplement "Cultura/s" de La Vanguardia publicava el 27 de febrer de 2013 un article -que us recomanem vivament- del periodista i crític literari Mauricio Bach sobre l'humor anglès: Humor británico, la sonrisa inteligente. 

L'endemà, l'editor Jorge Herralde, un dels més grans difusors de l'humor anglès a través de l'editorial Anagrama, li enviava aquesta carta: 

Mi felicitación entusiasta a Mauricio Bach por su ameno y documentadísimo panorama de la difusión del humor británico en nuestro país. 

Sólo una precisión respecto a los antecedentes históricos: en los años cuarenta y cincuenta el gran difusor del humor inglés en castellano fue el editor José Janés, con sus estupendas colecciones "Al monigote de papel" (con Wodehouse al frente), "El club de la alegría" o "La hostería del buen humor", entre otras. Tras su prematuro fallecimiento, en 1959, la editorial Plaza adquirió el sello y el valioso fondo de Janés, un personaje insustituible y fundamental de la edición barcelonesa. 

Ens felicitem de la reivindicació d'aquest gran editor, nascut a L'Hospitalet, que va ser Josep Janés. I, sobretot, voldríem que les paraules de tots ells: Mauricio Bach, Jorge Herralde i Josep Janés servissin per fer més evident, si cal, l'enorme qualitat creativa i literària de l'humor anglès. 

L'humor anglès, allà on ens dirigim amb el Club de lectura T-10

Us deixem amb l'article de Mauricio Bach: 

Humor British_Mauricio Bach by clubdelecturat10
dimecres, 17 de setembre del 2014 0 comentaris

Un viatge a l'humor anglès... amb T-10

dilluns, 8 de setembre del 2014 0 comentaris

Kiko Amat, una educació anglesa


Tres punts d'interès per nosaltres, connectats entre sí: les sèries còmiques angleses, l'escriptor Kiko Amat i la revista Jot Down.

A l'article Una educación inglesa, publicat el passat mes de febrer a la revista Jot Down, Kiko Amat ens parla de 10 sitcoms britàniques, al temps que ens explica el seu trànsit iniciàtic a les sèries còmiques angleses. Us deixo el començament de l'article:

«Mi primer recuerdo consciente de una sitcom inglesa es de 1985, con Els joves** (The Young Ones) de Ben Elton, que durante mi 1.º de BUP emitía TV3 en primicia nacional. Sumerjan la cosa en su adecuado contexto y manténganla allí, en remojo: antes de Els joves yo había visto a trompicones Un hombre en casa (y su secuela, Los Roper) en TVE, también la sensacional Caída y auge de Reginald Perrin, que no entendí (la emitieron en 1984, a mis trece años, y me perdí su lado cáustico). Quizás alguna más. Pero nadie me había avisado de que podía existir algo como The Young Ones. O, si lo hicieron, yo estaba demasiado ocupado examinando mi acneica tez como para prestar atención.»


«Aquel primer capítulo de The Young Ones me marcó. Lo pillé empezado, sin créditos de inicio. Mis padres, que sabían de mi reciente conversión a la anglofilia, me reclamaron en el salón, y me planté ante la TV justo cuando Vivyan (el punki) aparecía atravesando una pared con una pierna humana (ajena) en las manos. Sus compañeros televisivos de piso le exigían que se lavara las mismas antes de comer, así que Vivyan se dirigía —ostensiblemente pedo— al lavadero, lo destrozaba a patadas y realizaba sus abluciones con el superviviente chorrito de la pared. Su primera frase, ya sentado a la mesa, era (berreando): «VENGO DEL DEPÓSITO DE CADÁVERES». A mitad de capítulo anunciaban la aparición de un grupo musical, y eran… ¡Nine Below Zero! Una feroz banda mod de R&B, que arrancó a tocar por vía catódica su frenético «Eleven plus eleven».»

Kiko Amat
«Comprenderán que después de eso no cambiara de canal a Fortunata y Jacinta. Tenía yo catorce años, y Els joves parecía creada para nosotros, adolescentes hiperexcitados del uno al otro confín. Gracias a aquella TV3 (que debió hacerse con un paquete de oferta de la BBC, o algo), todo lo que vi por televisión a lo largo de los cuatro años siguientes fueron sitcoms inglesas, a cual mejor: Allo Allo, Black Adder, Bottom, Fawlty Towers, Red Dwarf… (aunque también la anodina Some mothers have’em).»

«Esa querencia se ha mantenido en lozano estado hasta hoy, a mis cuarenta y dos años. Casi todo lo que consigue interesarme aún son series cómicas inglesas.»

**La primera referència que vam fer a l'humor anglès en aquest bloc, va ser precisament relacionat amb la sèrie "Els joves", a l'anotació del 13 de juny: Una llàgrima per l'humor anglès. 
dilluns, 1 de setembre del 2014 0 comentaris

Kiko Amat i l'humor anglès

Dimecres, 1 d'octubre de 2014. A les 7 de la tarda
Tertúlia amb Kiko Amat