De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda...ens acompanyes?

dilluns, 16 de juny de 2014 0 comentaris

"Somos nuestro sentido del humor"

Un cop anunciat el proper tema del "Club de lectura T-10": l'humor anglès, trobem notícies literàries sobre l'humor per totes bandes. Quina gràcia, no?

Il·lustració de l'artista gràfic Sean Mackaoui
Il·lustració de Sean Mackaoui

És un fenomen paranormal que ja ens va passar amb Nova York, l'Europa Central i Rússia. Proposes un tema i no pares de trobar llibres sobre el tema que has triat. Sembla que això també passa quan estàs embarassada o quan ja has triat un model de cotxe.

El cas és que el suplement cultural "Babelia" del passat dissabte dedica un reportatge als llibres d'humor. D'una banda l'article Lloremos, pero de risa del filòleg i periodista Javier Rodríguez Marcos i de l'altra un llistat -molt personal- dels vuit escriptors d'humor imprescindible: Ocho fundadores de un humor nuevo -la meitat anglosaxons, dos d'ells 'british'- del periodista cultural i contracultural Jordi Costa.


Tal com diuen per anunciar el reportatge: La explosión de sátira es el buen legado de la crisis . El humor crece como arma y bálsamo. Jo em quedo amb la frase de l'Álex de la Iglesia: Somos nuestro sentido del humor. És cert i segurament els anglesos han fet del seu sentit de l'humor un tret distingit i distingible.


I em quedo també amb una notícia editorial d'aquests dies, realment interessant : la nova col·lecció -tan nova que encara no surt a l'apartat de 'Colecciones' de la seva web- de l'editorial Anagrama: La conjura de la risa amb uns quants noms que trobarem en el nostre viatge a Anglaterra: Sharpe, Bennet, Waughn,...


Ai! Si Paasilina fos anglès!!

Haurem de parlar més d'Anagrama i del seu editor, Jorge Herralde, un dels grans divulgadors de l'humor anglès literari al nostre país. La celebració dels 40 anys d'Anagrama va anar acompanyada de l'edició d'un volum amb onze dosis d'humor anglès: el mejor humor inglés.









divendres, 13 de juny de 2014 0 comentaris

Una llàgrima per l'humor anglès!

Tot just hem començat a fer la maleta per anar cap a Anglaterra i ja hem de deixar anar una llàgrima salada.

L'actor britànic Rik Mayall, conegut per la interpretació del paper de Rick, un dels protagonistes de la sèrie 'Els joves', s'ha mort a l'edat de cinquanta-sis anys, segons que informa la BBC.

Rick, a la sèrie de TV "Els joves"
Rick a "Els joves"
'The Young Ones', en anglès, emesa a començament dels anys vuitanta al Regne Unit, fou doblada al català per TV3 i es va convertir ràpidament en una sèrie de 'culte' pel seu humor càustic i irreverent. Us deixo el primer capítol per si voleu recordar aquells temps.



La sèrie fou escrita per Mayall mateix, amb el seu amic  Ben Elton i la seva companya Lise Mayer. El còmic i actor Alexei Sayle hi posava el material addicional. Mayall també va sortir a 'Filthy Rich & Catflap' (1986) amb Edmondson i Nigel Planer. El seu primer treball notable tot sol va ser la interpretació de parlamentari conservador Allan Allan Beresford B'stard a la comèdia 'The New Statesman' (1987-1992) a la televisió local de Yorkshire. Després, a 'Bottom' (1991-1992, 1995), novament amb Adrian Edmondson, amb qui interpretava papers semblants als de 'Els joves'. Així mateix va treballar en alguns films, com ara 'Drop Dead Fred' i sis episodis còmics amb el títol comú 'Rik Mayall presents' el 1993. Va aparèixer en la primera temporada de 'L'escurçó negre' i va enregistrar algunes escenes d'Harry Potter i la pedra filosofal' que no van ser incloses en el muntatge final.

Al llarg del viatge a Anglaterra veurem com l'humor anglès (barreja de sàtira social, surrealisme, humor negre i excentricitats) salta de la literatura -novel·les, còmics i teatre- al cinema i a la televisió. Els joves és un exemple clar.
dimecres, 11 de juny de 2014 0 comentaris

Brutal Rússia!

Cap país no ha dominat l’art de destruir les ànimes dels seus súbdits tan bé com Rússia.

Joseph Brodsky 
[Tragèdia]

Fotograma de la pel·lícula "En una cambra i mitja"
Fotograma de la pel·lícula "En una cambra i mitja"
[Lirisme]

Allò que la memòria té en comú amb l’art és l’habilitat per a la selecció, el gust pel detall. La memòria conté precisament detalls, no la imatge completa; els moments culminants, si voleu, no l’espectacle sencer. (…) Més que res, la memòria s’assembla a una biblioteca en desordre alfabètic, i sense les obres completes de ningú.

Joseph Brodsky
a En una cambra i mitja