De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda...ens acompanyes?

divendres, 9 de maig de 2014 0 comentaris

"En una cambra i mitja" al cinema

El director rus Andrei Khrzhanovsky (Moscou, 1939) va adaptar al cinema, l'any 2009, el relat A Room and a Half  (En una cambra i mitja) de Joseph Brodsky.

Només el trailer ja conté imatges d'una gran bellesa.


I si teniu curiositat per veure'n més... us deixo l'enllaç a la pel·lícula sencera:

   

Resulta curiós -i del tot inesperat- que tres de les lectures que hem programat en aquest viatge literari a Rússia tenen una adaptació cinematogràfica: Jadzhi Murat, Morfina i aquesta En una cambra i mitja.
dijous, 8 de maig de 2014 0 comentaris

Joseph Brodsky, poeta

Tot i que nosaltres llegirem d'ell un text en prosa, Joseph Brodsky és, en realitat, poeta. Un dels grans poetes del segle XX. Precisament, fa pocs mesos, Edicions de 1984 va publicar el llibre Poemes escollits. Us deixo l'enllaç a tres de les múltiples ressenyes que van aparèixer a revistes i diaris. 


  • El professor i crític literari Jordi Llovet al 'Quadern' del diari 'El País': Un gran poeta rus (Febrer 2013)


Això fa que la poesia de Brodsky desemboqui en el tractament dels grans temes de la poesia occidental -l'amor, l'amistat, la fama, l'art, la història de la cultura i els fets accidentals, així com l'angoixa, les desgràcies i la mort.


“Iòsif Aleksàndrovitx Brodski va néixer a Leningrad l’any 1940 i va morir com a Joseph Brodsky a Nova York l’any 1966″, escriu Antoni Munné en la presentació d’ Una cambra i mitja (PUV, 2013). Aquesta és la pregunta clau davant els textos de Brodsky: com comprendre la diferència “entre un nom i l’altre, entre aquell Iòsif i aquest Joseph”?

dimecres, 7 de maig de 2014 0 comentaris

"En una cambra i mitja" de Joseph Brodsky

Dimecres, 21 de maig de 2014. Tertúlia
Desena i última etapa del viatge literari a Rússia

Joseph Brodsky. En una cambra i mitja.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2013.
Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company. Introducció d'Antoni Munné.


En castellà podem trobar aquest text dins el volum d'assaigs literaris Menos que uno, publicat per Versal l'any 1987. Més endavant, l'any 2006, va ser l'editorial Siruela que va recuperar el conjunt de textos Menos que uno. Ensayos escogidos dins la col·lecció "El ojo del tiempo".

De fet, En una cambra i mitja va ser publicat en anglès, In a Room and Half dins el volum Less than one.

Us deixo, de moment, un parell de comentaris sobre el llibre que van aparèixer a la premsa al voltant de la seva publicació.

El periodista Ignasi Aragay va escriure, fa poc més d'un any, una ressenya al diari 'Ara': La petita família de Joseph Brodsky. Un tast:

És un petit text colpidor, tan petit com l’espai que evoca. Colpeix per la distància amb què Brodski recorda aquells anys,com si fossin una altra vida, a voltes com si els seus pares fossin uns estranys.El llibre també és el retrat cru d’una societat desangelada i una descarnada crítica política: els seus pares “van néixer i créixer lliures”, abans que arribés “l’estúpida escòria anomenada revolució, que per a ells, comper a altres generacions,volia dir esclavatge”.

“Cap país no ha dominat l’art de destruir les ànimes dels seus súbdits tan bé com Rússia”, escriu.

L'escriptor valencià Vicent Alonso al diari 'El País', en una ressenya que titula Una bomba de temps , escriu: 

No crec haver llegit mai un text memorialístic més corprenedor.

Pocs textos breus podrien comparar-se a En una cambra i mitja si ateníem la capacitat de reunir, acordats i sincronitzats amb perspicàcia, els records i la reflexió sobre el funcionament de la memòria i de l’oblit. 

La tria de l’espai vital, la cambra de petites dimensions, no és més que una encertada metonímia que remet al conjunt i que, a mesura que el relat es desenvolupa, dóna lloc a nous fragments de realitat recordada que malden per esdevenir símbols del tot que es pretén traslladar al lector.