De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència. I ara, Al marge: la mirada de l'outsider. Ens acompanyes?

dissabte, 31 d’agost del 2013

"Khadjí-Murat": la millor narració que s'ha escrit mai!?

El professor Jordi Llovet al llibre Brins de literatura universal (2012) reprodueix l'article Khadjí-Murat que va publicar, ja fa un temps, a les pàgines catalanes del diari El País. En aquest article, Llovet parla del pròleg de Harold Bloom a l'edició en català d'aquesta singular novel·la de Lev Tolstoi que l'editorial Destino i la Universitat Pompeu Fabra van publicar l'any 1996.

Jordi Llovet, professor de 'Crítica literària' i catedràtic de 'Literatura comparada', entre moltes altres coses, ens descobreix en aquest article que el pròleg de Harold Bloom és realment un capítol del llibre de Bloom The Western Canon, és a dir El Cànon occidental (1994), publicat aquí per Anagrama, en castellà i Columna, en català.

Harold Bloom, crític literari nordamericà, dedica el capítol 14 del seu llibre a lloar la novel·la Khadjí Murat. El capítol es titula Tolstoi i l'heroisme. Us recomano vivament la lectura, un cop hagueu llegit la novel·la de Tolstoi. Tot i que en molts moments podem trobar els elogis una mica exagerats és un bon complement de la lectura.

Diu Llovet sobre Bloom: Bloom considera que Khadjí Murat és la millor narració que s'ha escrit mai pel fet que la troba -cosa realment execpcional en les lletres europees del temps de Tolstoi- amarada del pathos shakesperià: és a dir, de la fabulosa capacitat de Shakespeare per barrejar, amb la trama d'una tragèdia, l'òrdit de les passions més humanes que hagin mai estat narrades. En aquest sentit, conclou que aquesta narració resitua en les lletres la figura de l'heroi en un moment en què (...) el lloc de l'heroi havia passat a ser una mena de "vacant" en la literatura occidental.

Un cop trobats els punts febles dels elogis de Bloom a la novel·la de Tolstoi, Llovet ens explica algunes claus per entendre, segons ell, l'origen de la novel·la. Parla de la pervivència en el llegendari popular rus d'una epopeia antiga, del sediment religiós de l'enfrontament històric entre russos i txetxens, de... En fi, dona algunes pistes per entendre millor la història i com ens la narra Tolstoi. Són dues pàgines també, molt recomanables de llegir.

I per acabar, us deixo un parell d'enllaços interessants, per si voleu completar encara més la lectura de Khadjí Murat:

  • L'article de l'escriptor colombià Juan Gabriel Vásquez publicat al suplement cultural 'Babelia' del diari El País el mes de novembre de 2010: Un novelista sin fe en la ficción     

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada