De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència. I ara, Al marge: la mirada de l'outsider. Ens acompanyes?

dimecres, 31 de juliol del 2013 0 comentaris

"Jhadzi, Hadjí o Khadjí Murat", de Tolstoi

Explica Tolstoi que va pensar en Khadjí-Murat, conegut guerrer txetxé, i en explicar la seva història, un dia que passejava per un camp de terra negra acabat de llaurar i va veure, tot i que la planta havia estat aixafada per una roda, un magnífic card florit.

L'instint de supervivència i la resistència d'aquest card a ser arrencat li van recordar una vella història caucasiana: la història de Khadjí-Murat.  

Quina energia i quina força vital!. Amb quina força s'ha defensat i que cara ha venut la seva vida, ens explica el narrador. Parla del card però és la història de Khadjí-Murat.

Les edicions en castellà i en català d'aquesta història també són una mostra de resistència. Edicions descatalogades, editorials que tanquen i malgrat tot, presència viva en el mercat -es troba a les llibreries- i resistència digna a les biblioteques, on trobariem exemplars de les edicions descatalogades o exhaurides. 

L'editorial Cátedra el va publicar, a finals dels 90, a la col·lecció Letras Universales, en una edició de Victor Andresco que ens costaria de veure a les llibreries i de la qual trobaríem algun exemplar al Catàleg Aladí de les Biblioteques Municipals. Aquesta edició és l'única que fa servir la imatge del 'card' a la coberta del llibre.

També ens costaria de trobar una edició de l'editorial Txalaparta de l'any 2004. I encara més difícil de trobar la nova edició de Victor Andresco amb traducció de Irene i Laura Andresco publicada per Belacqua (La otra orilla) l'any 2010, ja que l'editorial va desaparèixer i el seu fons va ser trinxat.

En català, el panorama és com el camp de terra negra pel que passejava Tolstoi però sense la flor: no trobareu cap edició a les llibreries, si el voleu llegir en català podeu anar a les Biblioteques de L'Hospitalet: una edició de Proa de l'any 1934, a la col·lecció A tot vent i una més nova, de l'editorial Destino, de l'any 1996, amb pròleg de Harold Bloom, que es va editar en butxaca a la col·lecció El Trident, l'any 2001. Tot descatalogat o exhaurit.


Així doncs, quines edicions de Jhadjí, Hadjí, Khadjí -la transcripció fonètica del rus no és fàcil- Murat podem trobar fàcilment a les llibreries?

Un parell: la de l'editorial Nórdica, amb la traducció de Victor Gallego, apareguda l'any 2008 i reeditada el 2010, aprofitant la commemoració del centenari de la mort de Tolstoi i fa un parell de mesos, maig de 2013, l'editorial Navona ha recuperat l'edició i l'epileg de Victor Andresco amb traducció d'Irene i Laura Andresco que havien passat per les editorials Cátedra i Belacqua.

Al Club de lectura T-10 llegirem l'edició de Nórdica, que ve acompanyada d'un altre relat El cupón falso, inèdit en castellà. Diuen que la traducció de Víctor Gallego és molt bona. Veurem.

Nórdica fa aparèixer a la coberta un retrat de Tolstoi. Navona, el dibuix d'un cosac.

Ens falta parlar dels comentaris que el crític literari Harold Bloom fa d'aquesta història: ...lo más sublime en la prosa de ficción, y lo considero el mejor relato del mundo, o al menos que yo he leído, de la crítica de Jordi Llovet al llibre i a harold Bloom i d'alguna coseta més que ens ajudaran a situar aquesta història. Més endavant. 



dimecres, 17 de juliol del 2013 0 comentaris

El gulag, la mirada d' "El fiel Ruslán"


Aquí teniu una fantàstica ressenya de Marina Espasa sobre la novel·la de Gueorgui Vladímov, El fiel Ruslán, editat per Libros del Asteroide. El gulag des del punt de vista (literari) d'un gos vigilant de gulag.

Fa uns dies us recomanàvem l'article de Ricard San Vicente sobre les dones al gulag. Al 'Club de lectura' llegirem i comentarem, més endavant, l'experiència del presoner i escriptor Shalamov als Relats de Kolimá. També us recomanarem un llibre amb un punt de vista diferent, el d'un vigilant de camp: Serguei Dovlàtov -de qui llegirem La maleta- a La zona. Apunts d'un vigilant de camp. Diferents mirades d'una història inexplicable. 

Diu Marina Espasa a la ressenya d'El fiel Ruslán: ...què passa el dia que se li concedeix la llibertat a un animal (o a una persona, o a un poble!) que fins aleshores ha viscut només com a esclau?.

dimecres, 10 de juliol del 2013 0 comentaris

'Dones al gulag', per Ricard San Vicente

Des que vam decidir fer el proper viatge del T-10 a Rússia, trobo llibres i reportatges russos per tot arreu. Es veu que això passa sovint. En aquest cas, un reportatge de Ricard San Vicente anomenat Dones al gulag que apareix avui al suplement Cultura/s de La Vanguardia. 

Ricard San Vicente serà el nostre convidat, per parlar de la 'Rússia literària', el dimecres 2 d'octubre. Nosaltres llegirem sobre el gulag a partir dels Relatos de Kolimà de Shalamov, relats traduits al castellà precisament per Ricard San Vicente.

dilluns, 8 de juliol del 2013 0 comentaris

Un parell de russos per l'estiu

Lluís A. Baulenas a l'Arallegim del diari Ara. Dissabte, 5 de juliol de 2013.
Un parell de russos per l'estiu: Tolstoi i Txékhov per refrescar



Avui els volem parlar de russos, de literatura russa i la seva recuperació gràcies a Navona, un altre exemple editorial dels que esmentàvem, amb nova força d'ençà de la presència de Pere Sureda com a director literari. 

Aquesta editorial acaba de publicar Hadjí Murat (1912-17), de Lev Tolstoi (1828-1910), i Drama en la cacería (1884), d'Anton P. Txékhov (1860-1904), tots dos textos molt interessants i, fins ara, relativament difícils de trobar. En el primer, l'autor de Guerra i pau i Anna Karènina fa una novel·la curta amb la temàtica de la guerra que ens explica una història amb molt d'interès actual. El llibre ens porta a terrenys de conflicte presents en la nostra memòria recent: Txetxènia, Daguestan, la influència musulmana i de l'imperi turc, rovellat però orgullós, previ a la Primera Guerra Mundial.

Drama en la cacería , d'Anton P. Txékhov, en la línia tradicional de l'autor (que tant d'èxit té a casa nostra gràcies a les seves obres de teatre), ens mostra els primers símptomes d'una societat que es troba ja al final del seu recorregut vital. És una narració escrita també amb voluntat irònica i un punt decadent, com a Les tres germanes o L'hort dels cirerers . I també hi ha problemàtica amorosa (l'amor com a desencadenant de les accions humanes) i, com a gran novetat, ens explica un crim.

És un crim passional (que justifica la inclusió de la novel·la en la col·lecció de misteri de Navona) explicat d'una manera molt original, incloent-hi l'estructura, que ens arriba estranyament moderna (amb un protagonista, per exemple, que vol publicar el seu relat en un diari per "guanyar diners", no pas per la fama) tot i els seus gairebé 130 anys d'existència. Txékhov, amb poca fe en el gènere policíac, va firmar-la amb pseudònim i, de fet, no es va recuperar fins després de la seva mort, dins un dels volums de les obres completes. Gran oportunitat, per tant, d'endur-se aquest parell de russos clàssics com a lectura estiuenca.
dijous, 4 de juliol del 2013 0 comentaris

De la Bòbila a Rússia... amb T-10

Si ens voleu acompanyar... el viatge és a punt de començar.

Butlletí T-10 núm. 3/0. Proposta del viatge literari a Rússia: Lev Tolstoi, Mikhail Bulgàkov, Varlam Shalamov, Anton Txékhov, Serguei Dovlàtov, Joseph Brodsky,... i Ricard San Vicente!