De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda... i ara entrem en el cor de la família, ens acompanyes?

dimarts, 19 de març de 2013 0 comentaris

"La frontera" al 'Cultura/s'

No és el primer cop que es fem ressò d'articles relacionats amb Mitteleuropa apareguts al suplement Cultura/s de "La Vanguardia" (Robert Saladrigas sobre l'Zweig, Luís Racionero sobre Mitteleuropa,...)  però aquesta vegada el do de l'oportunitat ens ha superat. Ja vam dir a la notícia anterior que el llibre La frontera de Vagliani ha estat poc ressenyat en comparació a altres novel·les que hem llegit al T10. Doncs, vet aquí que al Cultura/s de la setmana passada hem trobat (Gràcies Eulàlia!) una ressenya (diria que la primera que apareix en premsa escrita) de l'escriptor Robert Saladrigas en la qual, a més a més, fa esment del llibre que hem llegit anteriorment: Verd aigua de Marisa Madieri

Aquí teniu:
dimecres, 13 de març de 2013 0 comentaris

"La frontera" de Franco Vegliani

Dimecres, 20 de març de 2013. Tertúlia
Vuitena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

La frontera (1964) de Franco Vegliani. Vegliani va nèixer ciutadà austrohongarès a Trieste l'any 1915 i va esdevenir ciutadà italià un cop acabada la primera guerra mundial.Va morir l'any 1982. No és fins l'any 2012 que trobem al nostre país traduccions d'aquesta novel·la. Al mes de gener Edicions de 1984 la va publicar en català, traducció d'Anna Casassas i a finals d'any, al novembre, va apareixer la traducció al castellà de Miquel Izquierdo, publicada per l'editorial Minúscula.

No hi ha grans ressenyes, ni molts comentaris sobre aquesta novel·la, els pocs que hi ha -això sí- són curts i majoritàriament elogiosos. Us deixo algun enllaç:
  •  A la pàgina Melibro, 'portal literario', trobareu reflexions interessants de l'Ana Domenech: un texto alejado de maniqueísmo, sin héroes ni villanos, sino con hombres de carne y hueso que dudan y sufren. Un texto exento de épica, de sentencias grandilocuentes y cargado de matices, como sus protagonistas.

  • Hasier Larretxea a Koult, 'revista cultural independiente', aprofondeix una mica més: La inten­si­dad de la hon­ra­dez y la (des)lealtad con uno mismo, y con quie­nes les rodean, y las tram­pas ideo­ló­gi­cas junto al sen­ti­miento de culpa que les aguar­dan, son el epi­cen­tro de la his­to­ria: todo un políe­dro de cir­cuns­tan­cias sen­ti­men­ta­les y polí­ti­cas que desem­bo­can en una cri­sis per­so­nal e iden­ti­ta­ria. Franco Vegliani nos habla de la liber­tad y de sus lími­tes. Del reco­no­ci­miento de las pro­pias fron­te­ras y de la ines­ta­bi­li­dad de éstas (per­so­na­les y geográficas). Considera l'obra una de les millors novel·les publicades l'any 2012. 
  • Del bloc de la llibreria Altell de Banyoles: No va caldre que llegís gaire estona per saber que el llibre que tenia entre mans era important, bonic, diferent, dur… i que em faria pensar.

  • I del bloc Ad libitum: Per quina “pàtria” hem de lluitar si no sabem d’on som? És una novel•la ubicada a la guerra, però no “de guerra”, perquè es dedica a desgranar fins al detall, els mínims sentiments de dos oficials de la primera i la segona guerra mundials. L’autor utilitza un intel•ligent i subtil diàleg entre els dos personatges: el de la primera guerra es comunica  a partir d’uns diaris que va deixar abans de morir a la guerra, el de la segona els llegeix i reflexiona sobre la seva situació. Tots dos pateixen aquesta “desubicació vital” que he dit i a tots dos els marca definitivament.
  • Per acabar, El librófago ens parla del llibre, i també de l'autor:

La Frontera es una obra de 1964. Dieciocho años más tarde Vegliani moriría con la angustia de no haber podido llegar a ser descubierto por sus contemporáneos y con la más que razonable sospecha de que nunca llegaría a serlo. Como otros tantos, se equivocaba.




dissabte, 9 de març de 2013 0 comentaris

"La frontiera" al cinema

La propera tertúlia d'aquest "T-10" que ens està portant a viatjar per la historia i la geografia de 'Mitteleuropa' serà sobre la novel·la de Franco Vegliani, La frontera, publicada l'any 1964.

El director italià Franco Giraldi va fer l'any 1996 una adaptació cinematogràfica. Ja en parlarem del tema de les identitats, de les fronteres i de les opcions personals que narra Vegliani a la seva novel·la. De moment, mentre aneu enllestint la lectura de la novel·la, us deixo un fragment de la pel·lícula. Veureu, al final, una mostra de la complexitat territorial i lingüística d'aquesta geografia, arrosegada al llarg de la història i aliment de moltes suspicàcies, sobretot en èpoques de conflictes.