De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda... i ara entrem en el cor de la família, ens acompanyes?

dimarts, 15 de gener de 2013 0 comentaris

"La Cripta de los Capuchinos" de Joseph Roth

Dimecres, 16 de gener de 2013. Tertúlia
Sisena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.


La Cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth.

Títol original: Die Kapuzinergruft. Publicat en castellà per l'editorial Acantilado l'any 2010 amb traducció de Jesús Pardo. En català, la desapareguda editorial La Guineu va publicar La Cripta dels Caputxins l'any 2007, traducció de Jaume Creus. 

Si voleu contrastar les vostres impressions, us deixo alguns enllaços amb articles i comentaris:
La ressenya del periodista Álvaro Cortina al diari 'El Mundo': Joseph Roth y su epílogo para la familia Trotta
  
A la pàgina Hislibris, dedicada a comentar "llibres d'història i llibres amb història", hi ha una altra ressenya interessant sobre La Cripta de los Capuchinos.


I, finalment, hi ha un bloc del qual us recomano les entrades amb l'etiqueta 'literatura centreuropea' : Epistolari. No hi ha cap ressenya sobre aquest llibre però trobareu un parell d'apunts sobre llibres d'en Roth: Job i Judios errantes.


divendres, 4 de gener de 2013 2 comentaris

Marxa Radetzky. Joseph Roth

El proper 16 de gener farem tertúlia sobre La cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth, en aquesta novel·la Roth reprèn, d'alguna manera, la història de la família Trotta, protagonista de La marcha Radetzky.

Per si teniu curiositat...

La Marxa Radetzky (1848) és una composició orquestral de Johann Strauss, pare, escrita en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, el qual en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de 1848-49. La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac.


Però quan després d'un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari. Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra. 




La novel·la La marxa de Radetzky (1932) Joseph Roth és l'obra més popular i valorada de l'escriptor Joseph Roth, un text cabdal de la narrativa moderna. A través de tres generacions de la família Trotta, La Marxa de Radetzky evoca el declivi i la caiguda de la vella Àustria absolutista. Víctima ell mateix dels atzars del temps i les dificultats de l’exili, Roth troba en el vell ordre –representat per l’avi Trotta– uns valors perduts per sempre.

Durant la batalla de Solferino, el subtinent Joseph Trotta salva la vida de l’emperador, gesta per la qual és ascendit a capità i rep el títol de baró. Però l’heroi de Solferino és un home senzill i esquiu, i no suporta la deformació de la veritat. En llegir en un llibre de text del seu fill com s’exagera retòricament la seva “heroïcitat”, sent la necessitat de renunciar als galons i decideix prohibir al seu fill la carrera militar. Aquest, gràcies al favor del sobirà, viurà com a subgovernador de l’Imperi. Finalment, el nét, en qui els instints familiars de sinceritat i de llibertat són alterats per un avorriment singular de la vida, intentarà retrobar la grandesa del seu avi en la Primera Guerra Mundial. (Editorial Proa)

Us deixo la ressenya a Hispalibris, la més recent de Cat Byron Lee i un article del sempre interessant Jordi Llovet, publicat al diari 'El País' l'any 2009: Roth, el sant bevedor.