De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda...ens acompanyes?

diumenge, 30 de desembre de 2012 0 comentaris

Velles històries europees (centreeuropees)

Velles històries europees de Robert Saladrigas. Al suplement Cultura/s de  'La Vanguardia' del 26 de desembre de 2012.

Zweig
divendres, 21 de desembre de 2012 0 comentaris

10 novel·les sobre Àustria-Hongria

L'Europa Central va més enllà -històrica i geogràficament- de l'Imperi Austrohongarès però aquest forma part, naturalment, del 'jaciment' que anomenem Mitteleuropa -terme alemany- i que tot just estem començant a explorar. Aquí teniu un vídeo amb una sel·lecció de deu novel·les sobre aquest imperi que va viure el seu moment de glòria a finals del segle XIX i a començaments del segle XX. L'autor del vídeo troba que són les més representatives.

Si teniu curiositat...
(Us he escrit el llistat a sota)

10 novel·les sobre Àustria-Hongria.



10
Krambambuli (1881)
de Marie von Ebner-Eschenbach (Moràvia, 1830- Viena, 1916).

No hi ha cap edició ni en català, ni en castellà. L'any 1998 es va fer una 'TV Movie': Krambambuli.


9
Der veruntreute Himmel (1939)
de Franz Werfel (Praga, 1890- Beverly Hills, 1945)

En castellà, està publicat per l'editorial Palabra com El cielo a buen precio, l'any 1992.

8
 Leutnant Gustl (1900)
  d' Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931)


En castellà el va publicar l'any 2006 l'editorial Acantilado (¿cómo no?): El teniente Gustl amb traducció de Juan Villoro.

7
Die Kapuzinergruft (1938)
de Joseph Roth (Brody, 1894 - París, 1939)

Un cop més, l'editorial Acantilado, publica la traducció al castellà de Jesús Pardo: La cripta de los Capuchinos.

6
Die Strudlhofstiege (1951)
de Heimito von Doderer  (Viena, 1896-1966)

Aquest llibre va ser publicat l'any 1996 per Destino amb el títol Las escaleras de Strudlhof però ara mateix està descatalogat. A l'editorial Acantilado podem trobar dues novel·les de von Doderer: Los demonios (2009) y Un asesinato que todos cometemos (2011).

5
Die Verwirrungen des Zöglings Törleß (1906)
de Robert Musil

En català: Les tribulacions del jove Törless a Editorial Proa i en castellà: Las tribulaciones del joven Törless a Seix Barral i també a Sexto Piso

4
Die Welt von Gestern. Erinnerungen eines Europäers (1942)
d’Stefan Zweig (Viena, 1891 - Petròpolis, 1942)

En català: El món d'ahir. Memòries d'un europeu i en castellà: El mundo de ayer. Memorias de un europeo. Tots dos editats a l'editorial Acantilado.

3
Osudy dobrého vojáka Švejka za světové války (1921-23)
de Jaroslav Hašek (Praga, 1893- Lipnice, 1923)

També està traduït al català i al castellà. Les aventures del bon soldat Svejk a editorial Proa, traduït per la Monika Zgustova, la mateixa traductora de Las aventuras del buen soldado Svejk a Galaxia Gutemberg. L'editorial Destino l'ha publicat com Las aventuras del valeroso soldado Svejk, en la traducció de Alfonsina Janès.

2
Der Mann ohne Eigenschaften (1942)
de Robert Musil

Edicions 62 va publicar L’home sense qualitats, actualment descatalogat i en castellà podem trobar una edició del 2010 de l'editorial Seix Barral, El hombre sin atributos

1
Radetzkymarsch (1932)
de Joseph Roth

L'editorial Proa ens ofereix la traducció al català de Joan Valls: La marxa de Radetzky i Edhasa la d'Arturo Quintana: La marcha Radetzky

dimecres, 19 de desembre de 2012 0 comentaris

Mitteleuropa al "Cultura/s"

Recordeu quants cops havíeu vist, fins ara, la paraula Mitteleuropa als diaris? Quants cops l'havíeu sentida abans que la Biblioteca la Bòbila fes la proposta de viatjar-hi amb el Club de lectura T-10? (Pocs? Cap?... Molts!!??) 

Al suplement Cultura/s de La Vanguardia d'avui podeu un trobar un interessant article -com se sol dir- de Luis Racionero titulat precisament així: Mitteleuropa. Anomena més 'intel·lectuals' que 'escriptors', hi ha més pensament que literartura i fa una reivindicació del protagonisme i la gran influència de Mitteleuropa en la cultura europea del segle XX. El punt de partida és l'historiador Tony Judt.
Mitteleuropa Luis Racionero
dijous, 13 de desembre de 2012 1 comentaris

"El jove Törless" al cinema

A banda de la breu aparició de la novel·la Les tribulacions del jove Törless a la pel·lícula Dans la maison de François Ozon, el que caldria destacar és la versió cinematogràfica que va fer l'any 1966 el director Volker Schlöndorff   (qui posteriorment adaptaria El honor perdido de Kataharina Blum de Heinrich Böll o El tambor de hojalata de Günter Grass). Us deixo el trailer en alemany, les imatges de l'adaptació ja són per si soles eloqüents, de fet la pel·lícula conté més acció que reflexió. Es va estrenar com a El joven Törless i a la pàgina de "Filmaffinity" hi ha diverses crítiques interessants, per si teniu curiositat.



I si el trailer us ha motivat a veure-la sencera, podeu buscar la pel·lícula a la Xarxa de Biblioteques. Està disponible a diverses biblioteques.
dilluns, 10 de desembre de 2012 3 comentaris

Breu aparició del jove Törless al cinema

La darrera tertúlia sobre el llibre Les tribulacions del jove Törless (1906) de Musil va ser... intensa? interessant? curiosa?. Va ser una tertúlia d'evident contrast en els efectes de la lectura. Marcat contrats d'opinions i de lectures diverses i diferents. No era una lectura fàcil: unanimitat. Valia la pena llegir-la: gairebé unanimitat. Qüestions i sensacions aparegudes sobre la novel·la: és Mitteleuropa?  un excessiu pòsit pessimista? Comparacions particulars amb els seminaris i el servei militar. Estereotips dels personatges: el sàdic, la víctima (la dona?),... Törless, és responsable del que li passa a Basini?, és menyspreable el seu comportament? està en condicions de mirar fora del què li passa a ell (pel cap i pel cos)?... Tot això -i més- va aparèixer a la tertúlia. No seria fàcil reproduir-ho tot, i fidelment. La tertúlia valia la pena: unanimitat.

Ah! I una referència a una escena de la pel·lícula Dans le maison (2011) en la qual el professor -protagonista- de llengua i literatura ofereix a un alumne (en formació i certament desorientat) la lectura de les 'tribulacions de l'estudiant Torless'. Curiòs. I per cert, pel·lícula molt però que molt recomanable. (Com explicar què és i per a què serveix la literatura, i fer-ho des del punt de vista del lector i també de l'escriptor. I fer-ho amb una bona pel·lícula)

Ens trobem, en el cas del jove Törless, amb una novel·la d’aprenentatge i de formació que ens mostra el desenvolupament físic, moral, psicològic i social d’un personatge. És allò que els alemanys anomenen bildungsroman. Mitjançant les seves vivències en un institut militar d’èlit de l’Imperi Austrohongarès, Törless es va enfrontant a la sexualitat, a la homosexualitat, a la crueltat, al sadisme i també al victimisme, a la moralitat i a la consciència. Al mateix temps intenta fer una anàlisi racional dels fets. No crec que al personatge, un dels 'Raphas', de la pel·lícula li arribi a ser de gaire utilitat però. No me'l veig llegint 'Törless'.


 
dijous, 15 de novembre de 2012 0 comentaris

"Les tribulacions del jove Törless" de Robert Musil

Dimecres, 21 de novembre de 2012. Tertúlia
Quart viatge del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

Les tribulacions del jove Törless (1906) de Robert Musil
Títol original: Die Verwirrungen des Zöglings Törleß. Publicat en català a l'editorial Proa amb traducció de Jordi Llovet. En castellà, publicat a Seix Barral, traducció de Roberto Bixio i Feliu Formosa.


He trobat molt interessant la ressenya que fan al bloc La paraula nostra. Un tast del que diu: Musil ens conta la història d’uns adolescents dins d’una acadèmia militar de tombant segle vint. El llibre, de fet, és del 1906. La trama ens relata una sèrie d’abusos i humiliacions que pateix un alumne per part d’uns altres. Però amarat de reflexions sobre la condició humana, l’adolescència, la potencial brutalitat dels humans... En tot cas, és d’aquells llibres on l’acció és menor que la filosofia.

Precisament sobre la presència de la filosofia trobem reflexions interessants (amb qüestionari inclòs) a la pàgina Aula de filosofia d'Eugenio Sánchez Bravo. Un altre tast: Törless es una lectura excelente para introducirse en las complejidades del inconsciente freudiano (instancia que ya habían descubierto los griegos y a la que denominaron hybris) y el duro proceso de formación de la personalidad. No es un texto para niños, sino una aproximación brillante al problema del mal, los orígenes bestiales del fascismo y el abismo profundo de la sexualidad.

Amb un punt de vista més literari, el filòleg galleg Benito Varela Jácome en l'article -molt curt- Renovación de la novela en el siglo XX situa aquesta obra com una novel·la de l'adolescència i un precedent de l'abundant narrativa del món adolescent que es produeix a Europa entre 1920 i 1930. Explica breument l'estil narratiu de Musil amb el qual ens mostra les transformacions interiors del protagonista.  




dilluns, 5 de novembre de 2012 0 comentaris

Robert Musil, propera parada

El proper dimecres, 21 de novembre de 2012, a les 7 de la tarda tindrà lloc el quart viatge del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa: la tertúlia al voltant del llibre Les tribulacions del jove Törless de Robert Musil.

Fa anys el diari El País va publicar la col·lecció 'Clásicos del Siglo XX' i el jove Törless va ser el protagonista de la segona entrega. L'article que, en aquell moment, va escriure el periodista Lluís Bassets us pot servir per complementar i contextualitzar millor la vostra lectura. És llarg però val la pena, porta per títol Kakania y su artista adolescente i diu així:

"Las tribulaciones del joven Törless es la primera y más popular novela de Robert Musil, escrita muy tempranamente, cuando contaba con apenas 25 años. Historia iniciática, de formación, o Bildungsroman en la acepción germánica, versa sobre los pocos meses en los que se desarrollan los intensos descubrimientos y experiencias de maduración adolescente del protagonista, trasunto inocultable de las experiencias vitales del propio autor, en el escenario cerrado y de atmósfera opresiva de una escuela militar donde se forma la élite del Imperio Austro-Húngaro.

A diferencia de las novelas de colegio prototípicas, en ésta apenas cuentan la jerarquía, la disciplina y las normas con frecuencia absurdas de una organización docente. Es la vida interior del joven Törless y sus relaciones con un pequeño grupo de condiscípulos lo que constituye el meollo de la narración. Todo lo que le rodea conforma, en cambio, un mundo estilizado, con un peso más simbólico que referencial. El colegio se halla en una región indeterminada, lejos de la gran ciudad, en el camino ferroviario que conduce a Rusia. Hay una pequeña aldea, una casa de mala reputación perdida en un rincón entre el colegio y el pueblo, y el viejo edificio académico, con un oculto desván donde se reúnen los adolescentes para librarse a sus conspiraciones y prácticas secretas. Pero en realidad es una novela de interiores, de los negros interiores psicológicos de un joven de principios del siglo XX.

El tiempo y el lugar de los hechos podrían no importar, pero se trata de la Austria-Hungría imperial y real, bautizada años más tarde por Musil como Kakania, en lo que sería su obra cumbre, la monumental novela inacabada El hombre sin atributos. Su traductor español, José María Sáenz, sintetiza así su significado en una nota al pie en el capítulo del mismo nombre de dicha narración: "Las siglas iniciales empleadas en el Imperio Austro-Húngaro eran: kk (pronunciación: kaka, abreviatura de kaiserlich königlich, igual a imperial-real); o kuk (pronunciación: ka und ka, abreviatura de kaiserlich und königlich, igual a imperial y real)".

La historia empieza en una estación perdida en la llanura centroeuropea, adonde llega el chico acompañado por sus padres, de los que va a separarse por primera vez, y termina en el mismo sitio cuando sus progenitores le sacan del colegio como consecuencia de un escándalo escolar. La frase con que finaliza la narración sintetiza, como suele ocurrir en los buenos arranques de novela, la esencia de lo que acaba de transcurrir: "Y Törless absorbió el aroma, ligeramente perfumado, que exhalaba el corpiño de su madre".

Los hechos narrados son de una enorme sencillez: un robo, un chantaje, un pequeño y lamentable incidente de iniciación homosexual entre alumnos y el escándalo que estalla. Los protagonistas, una pequeña banda de escolares que se inician en la crueldad, la dominación, el sexo e incluso el sadismo. El talento de Musil, que explora los más recónditos recovecos del alma del muchacho y los describe con precisión propia de diario íntimo, convierte estos hechos vulgares en un dramático combate por el conocimiento de sí mismo, un análisis de la experiencia del mal moral y, finalmente, una excelente metáfora de la vida y de la sociedad.

Según Claudio Magris, "Musil ha advertido los males que corroían aquella sociedad, las amenazantes fuerzas irracionales que empollaban bajo la áulica respetabilidad". Sus personajes, asegura el escritor triestino, "están como envueltos en una luz espectral, la luz de la Kakania agonizante; y es este incierto preanuncio del final que pesa sobre ellos lo que descompone y conmueve febrilmente sus vidas". Se diría, extremando las cosas, que algo hay de premonición respecto a los males incubados por la sociedad europea de principios de siglo, que se desatarán unas décadas después en las dos guerras mundiales y en los horrores de los totalitarismos. A fin de cuentas, la capital de la Kakania feliz, la Viena de principios del siglo XX donde escribía Musil o pintaba el vagabundo Adolf Hitler, fue una brillante retorta intelectual y moral en la que se cocían las mejores y peores ideas que estallarían entre las dos guerras y vivía entonces el momento más fructífero y deslumbrante de su historia.


 Las tribulaciones del joven Törless es, en este sentido, una prefiguración e incluso un avance muy prematuro del friso psicológico y social espectacular que constituirá El hombre sin atributos, organizado a partir de las dualidades que rigen la existencia del joven aprendiz de la vida en la sociedad dual de la Kakania dual. El descubrimiento de estas dualidades y de la secreta puerta, quizás la voluptuosidad, que permite comunicarlas, es el rito iniciático en el que se introduce sin saberlo el muchacho. De una parte, la vida luminosa y transparente de la familia; de la otra, la experiencia vergonzosa pero atractiva de las relaciones oscuras y degradantes entre los alumnos, con el secreto temor que alimenta al adolescente respecto a sus padres: "Ellos también lo hacen". La claridad cotidiana y las oscuridades del alma. Las ciencias exactas y los ambiguos sentimientos morales. La realidad solar de los acontecimientos exteriores y el secreto sombrío del yo íntimo. La nobleza de la mente y la materialidad casi animal del cuerpo.

Estas dualidades pertenecen también a la vida del escritor, que estudió ingeniería primero y psicología después, demostrando en toda su obra una auténtica maestría en el análisis psicológico de sus personajes. El joven Törless es una novela de intenso contenido literario, de iniciación estética, intelectual y sensual, pero también de fracaso de la escritura. La confrontación con la belleza, con la comprensión del mundo y con los propios sentidos es el impulso central de Törless, que pugna con escaso éxito por expresar en palabras el manojo de fenómenos que atribulan su mente. Leída como pieza inicial e inciática de Musil, es una maravilla. Pero todavía es mejor como aperitivo o introito adolescente de El hombre sin atributos, cuyo protagonista es un Törless que ahora se llama Ulrich, y que, como él, hombre prototípico del siglo XX, carece de propiedades y de carácter, y a nada está apegado si no es finalmente a una oscura fuerza vital que le transporta."

Lluis Bassets, 
El País, 13 de desembre de 2003. 
dimecres, 17 d’octubre de 2012 0 comentaris

"Mendel el de los libros" d'Stefan Zweig

Dimecres, 17 d'octubre de 2012. Tertúlia
Tercer viatge del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

Mendel el de los libros (1929). Stefan Zweig.
Buchmendel. Traducció de l'alemany de Berta Vias Mahou.

Després de repartir, abans de l'estiu, l'itinerari lector cap a Mitteleuropa i d'escoltar, al setembre, la xerrada de Simona Škrabec sobre l'evolució del concepte d'Europa Central, avui hem fet la primera de les tertúlies programades al voltant de llibres 'centreeuropeus'. El llibre d'avui: Mendel el de los libros, una petita perla literària de poc més de cinquanta pàgines.

Si teniu curiositat, us deixo els enllaços a la pàgina de l'editorial Acantilado que parla del llibre i a la crítica de Joan Flores Constans a la Revista de Libros.  

...Yo, en cambio, me había olvidado de Mendel el de los libros durante años. Precisamente yo, que debía saber que los libros sólo se escriben para, por encima del propio aliento, unir a los seres humanos, y así defendernos frente al inexorable reverso de toda existencia: la fugacidad y el olvido.
dilluns, 8 d’octubre de 2012 0 comentaris

"Llegir Europa Central" amb Simona Škrabec

Sigueu tots benvinguts a la biblioteca la Bòbila i molt especialment la nostra convidada d’avui, Simona Škrabec.


La tertúlia d’avui (26 de setembre) forma part de l’itinerari lector que la biblioteca ha proposat a través del seu club de lectura T-10. Com sabeu, aquest club va iniciar el seu recorregut, com a T10, la temporada passada,  proposant un viatge literari a la ciutat de Nova York i aquest any la proposta és viatjar a l’Europa Central, Mitteleuropa, si fem servir el terme alemany.

Nova York és una ciutat coneguda, reconeguda, reproduïda, visitada i revisitada a través de pel•lícules, notícies, fotografies, literatura, personatges: escriptors, cineastes,... És una ciutat que imposa la seva presència a través d’un dinamisme constant. Mitteleuropa, l’Europa Central, està –en qüestions d’imatge- a l’altra banda. Tot i existir, s’ha imposat la seva absència i l’hem vist desaparèixer entre l’Europa de l’est i la de l’oest o entre l’Europa del sud i la del nord. No és fàcil trobar imatges, personatges, notícies, pel•lícules o una literatura que la representin o que l’expliquin. 

L’Europa Central és, al nostres ulls, una geografia imprecisa, una història desconeguda i una literatura dispersa. I és per aquest motiu que hem portat a una de les persones que millor ens pot explicar què és l’Europa Central, quina és la literatura de l’Europa Central i si és que es pot parlar d’una literatura ‘mitteleuropea’.
Butlletí T10 Simona Skrabec
dissabte, 29 de setembre de 2012 0 comentaris

Simona Škrabec a la Bòbila

 

divendres, 14 de setembre de 2012 2 comentaris

Simona Škrabec i l'Europa Central a la Bòbila

Llegir Europa Central amb Simona Škrabec
Dimecres, 26 de setembre de 2012, a les 19 hores.
Biblioteca la Bòbila

divendres, 31 d’agost de 2012 0 comentaris

Una mirada semblant

Amb la tria de colors, l'elecció del traç del pinzell o la temàtica dels seus quadres, els pintors, com els escriptors, ens ensenyen una part de la realitat que els hi toca viure o la interpretació que fan d'aquesta. És una altra mirada, semblant, que ens ajudarà a endinsar-nos i a gaudir d'aquesta Mitteleuropa amb més criteri.


I si voleu aprofundir una miqueta més en la seva vida i obra i en els moviments pictòrics d'aquest període podeu consultar aquests enllaços: Alfred KubinEgon SchieleFrans MasereelGustav KlimtOskar KokoschkaRichard Gerstl Seccesion i Expressionisme.



dijous, 26 de juliol de 2012 0 comentaris

Itinerari lector de 'Mitteleuropa'

Butlletí T-10 núm. 2/0. Proposta del viatge literari a l'Europa Central:  Stefan Zweig, Robert Musil, Joseph Roth, Marisa Madieri, Franco Vegliani, Bohumil Hrabal,... i Simona Skrabec.

Butlletí T10 núm. 2_0. Itinerari lector Mitteleuropa
dijous, 12 de juliol de 2012 0 comentaris

Canvi d'armari

Aquest dies hem fet el canvi d'armari del T-10. Estem recollint tot allò què ens ha ajudat a viatjar a Nova York i hem trobat això:

A literary map of Manhattan. Here's where imaginary New Yorkers lived, worked, played, drank, walked and looked at ducks. By Randy Cohen and Nigel Holmes.
Pàgina del New York Times amb el mapa de Manhattan i la localització de 99 referències literàries.


Edificis literaris. Mapa amb la localització de 13 edifics de Nova York en els què s'han escrit grans obres literàries. Obres de: Arthur C. Clarke, Arthur Miller, Carson McCullers, Salinger, E. E. Cummings, Jack Kerouac,...

New York, New York en sis capítols. La crònica d'uns dies de viatge  a Nova York escrita per Henry Killer al bloc Tópico de cáncer. Narració exhaustiva i personal. Fotos clares i oportunes. La ciutat es deixa narrar i fotografiar de meravella. 

The Sandpit. A day in the life of New York City, in miniature. El víedo d'un dia a la ciutat de Nova York. Genial, fet amb més de 30000 fotos. Jo el vaig trobar a BlogNuevaYork, també recomanable.


I per acabar, una pàgina genial que no us podeu perdre, l'acarament de les dues ciutats més mitòmanes, gràfiques i artístiques del món: Paris vs New York. A tally of two cities
Amb un exemple, d'allò més literari:


dissabte, 30 de juny de 2012 0 comentaris

De Nova York a la Bòbila

I això és tot!

Al juliol de 2011 recollíem l'itinerari del "T-10" De la Bòbila a Nova York amb T-10  i obríem el període per apuntar-se al 'nou club de lectura'. Un any després, els 10 viatges s'han acabat.

La parada a les "Històries de Nova York" d'Enric Gonzàlez va ser la última.

Fotos: Diari Ara

Hem viatjat a Nova York de la mà d'escriptors, cineastes i blocaires diversos que ens han ajudat a passejar, mirar i gaudir la ciutat des de diferents punts de vista.

Edith Wharton, E. L. Doctorow,  Philip Lopate, Woody Allen, Will Eisner, Colm Tóibín, Paul Auster, Enric González, E. B. White,...


Hem fet pinya amb tots ells i amb el recolzament del grup i la lectura personal cadascú s'ha enlairat on ha volgut fins a trobar el seu propi observatori. Hem estat un grup de 19 persones més un aprenent de guia que hem compartit, ara uns, ara uns altres, les 10 excursions lectores programades.

Hem tingut enviats especials al Nova York virtual que ens han fet arribar propostes suggerents.


No direm que hem tocat el cel de Nova York perquè està molt alt però, a vegades, ens ho ha semblat. Sempre hem tocat de peus a terra però gràcies a la lectura i a la proposta del "T10", hem passejat per la història i la geografia de la ciutat de Nova York amb tanta o més intensitat i emoció que quan ho fem a la nostra pròpia ciutat o realitat.

Ai, la lectura...! Què tindrà...? Gràcies a tots per haver compartit la vostra 'lectura' personal amb el grup, això enriqueix. I ara, esteu atents!! Aviat la Biblioteca la Bòbila us proposarà un nou itinerari lector  per la propera temporada del Club de lectura T-10.



Tant de bo ens retrobem i comencem un altre viatge.

Bon estiu a tothom! 
I bona lectura!!


dilluns, 25 de juny de 2012 0 comentaris

Enric González a la Bòbila

Fotos: Sfer
Vam parlar de Nova York, de l'ofici de periodista, del de corresponsal, de Grècia, de Siria, d'Egipte,... I l'haguéssim sentit parlar tota la vesprada. Tranquil, pausat, reflexiu,... Un pou d'experiències. Una mirada lúcida.

Si us vau quedar amb ganes de González, us recomano l'entrevista escrita que li van fer a finals del 2011 a la revista cultural Jot Down. I si el voleu sentir, el podeu escoltar a una altra entrevista, més antiga, que li fa Antonio Delgado.
dijous, 21 de juny de 2012 0 comentaris

Històries de Nova York...




dilluns, 18 de juny de 2012 2 comentaris

Tertúlia amb Enric González: "Historias de Nueva York"

Dimecres, 20 de juny de 2012. A les 7 de la tarda. Tertúlia
Desè viatge del Club de lectura T-10 a Nova York.

El motiu de la visita de l'Enric González és cloure el "Club de lectura T-10" dedicat a la ciutat de Nova York. L'Enric González és periodista i ha estat corresponsal del diari El País a Londres, Paris, Nova York, Washington, Roma i Jerusalem i l'any 2006 va publicar un retrat d'amor a la ciutat en 140 pàgines: Historias de Nueva York. Una delícia!
El llibre té una postdata que acaba així:

Nueva York sigue siendo una tormenta de almas, un caudaloso río humano. Para entender ciertas cosas no hacen falta idiomas, ni experiencia, ni memoria. Basta con abrir la ventana y escuchar el rugido de la bestia.

Pot semblar que avui en dia no calgui ni obrir la finestra per sentir bramar les diferents bèsties que ens envolten. Cal! Cal sentir-les bé. I cal gent que, com l'Enric, ens ajudin a descobrir i a interpretar.

Dimecres, obrirem la finestra al món. L'Enric González ens ajudarà a sentir... Nova York, naturalment, però també, si voleu, tot allò que ell ha escoltat i ha vist de ben a prop. Li demanarem que ens expliqui històries de Nova York i és probable que apareguin històries de tot arreu. 

La darrera setmana ha estat a Atenes, com a 'enviado especial' del diari El País. En aquest enllaç trobareu el llistat dels darrers articles publicats sobre Grècia, també amb motiu de l'Eurocopa trobareu articles dedicats a la literatura futbolística. La seva mirada però, va més enllà, del futbol i de la superficie de les coses. L'article de diumenge començava així:

Grecia carece de arsenal nuclear. Pero dispone de algo que, al parecer, puede tener efectos igualmente devastadores: elecciones democráticas. 

Si voleu venir... esteu convidats.
Sereu benvinguts!

dijous, 14 de juny de 2012 0 comentaris

Enric González i Nova York a la Bòbila

Històries de Nova York amb Enric González 
Dimecres, 20 de juny de 2012, a les 19 hores.
Biblioteca la BòbilaEnric González i Nova York a la Bòbila
dimecres, 13 de juny de 2012 3 comentaris

'Estoigs novaiorquesos'... de marca.

La capacitat de Nova York de generar històries, imatges i objectes és incommensurable.

En aquest bloc, que està arribant al final del seu trajecte a Nova York, hem estat testimonis d'algunes d'aquestes històries, també hem reproduït una ínfima part de les imatges i avui no podem deixar de mostrar-vos un parell d'objectes: els dos estoigs que ens ha fet arribar una assídua col·laboradora del "T-10".

No tenen ni una setmana, són fets a mà ... i a màquina (Alfa, si no m'equivoco). Són objectes únics, no els trobareu ni a NY. Són de roba, folradets per dins, plens de carinyo,... Ah! I són de marca: Mola coser, artesanal i de qualitat. Qui els vol?  (Ui!, no hi ha per tothom) 

Va! Els sortejarem entre els assistents a la darrera activitat del "T-10": la tertúlia sobre Nova York que farem amb el periodista Enric González el proper dimecres, 20 de juny, a les 7 de la tarda.


"Mola coser"

3 comentaris

Nova York al cinema

Són adreces i escenaris reals però el seu encant és que també són de pel·lícula.

El primer llistat de localitzacions, 75 en concret, el trobem al llibre El Nueva York de las películas de Woody Allen de Maria Adell i Pau Llavador, editat per Electa. Un tast.  


I del mateixos autors, editat per Lunwerg: El Nueva York del Padrino y otras películas de la mafia. Un altre tast, d'aquest llibre.


Si voleu sentir els autors parlar d'aquests llibres, de cinema i de Nova York, les seves passions, podeu escoltar-los en una entrevista recent:


dilluns, 11 de juny de 2012 0 comentaris

"La Llumanera de Nova York"

Aquest cop, un suggeriment de Maria Rosa: el bloc La llumenera . La pàgina té dues virtuts: d'una banda és un homenatge a la revista catalana que es va publicar a la ciutat dels gratacels a finals del segle XIX. Si no la coneixeu és tot un descobriment. L'autor d'aquesta pàgina ens explica el perquè del nom:  

La Llumanera de Nova York va ser una revista mensual il·lustrada, editada en català a Nova York, de novembre del 1874 a maig del 1881. Dirigida per Artur Cuyàs i Armengol i il·lustrada, en gran part, per Felip Cusachs, els 73 números que se'n van publicar van tenir com a teló de fons els anys d'efervescència de la Renaixença a Catalunya i les relacions tenses entre Espanya i Cuba, prèvies a la guerra.



De l'altra banda es tracta d'un diari de l'estada de Miquel Tuson a Nova York al llarg de cinc anys. Miquel Tuson és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (2004) i des del 2006, investigador al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York. A través de la seva mirada descobrireu un munt de coses sobre Nova York.

I per acabar, un altre suggeriment de la Maria Rosa: l'article de Josep M. Pou a El Periódico en què ens recomana l'exposició de fotografies de Francesc Català-Roca al Roca Barcelona Gallery : Nova York. Arquitectura en color.
Gràcies!
Que gaudiu de tot plegat!

dimarts, 29 de maig de 2012 0 comentaris

I més imatges... (algunes) mai vistes

Dues notícies més sobre Nova York i la seva inabastable capacitat de generar imatges:




  • La primera ens arriba del MailOnline: Never-before-seen photos from 100 years ago tell vivid story of gritty New York City . Són fotos espectaculars, imatges mai vistes de Nova York i que ens ajuden a entendre i a veure -gràficament- la història d'aquesta ciutat. Una mostra:


    • El toc de color i de 'modernitat' ens el posa l'artista Linda Zacks des de Brooklyn.


    Hot as hell

    Com deia el poema (del llom dels llibres): "... A glorious entrerprise. This is New York"
    dissabte, 26 de maig de 2012 0 comentaris

    Més imatges de Nova York

    Ja sabeu que tenim una corresponsal, vocacional i incansable, al Nova York virtual, d'ella són aquestes fantàstics troballes. (No us perdeu el video de Pyjamarama, és fantàstic)
    • L’arribada a Nova York en un llibre francès de geografia de 1943. Les "gratte-ciel":

    "Géographie" cours élémentaire (1943)
    New York. Michaël Leblond y Fredérique Bertrand. France: Le Rouergue, 2011

    dijous, 24 de maig de 2012 0 comentaris

    Més llibres de Nova York

    Mirades de Nova York.
    • La primera és un text de Galíndez que ens ha enviat 'El petit saltamartí': "Parla de Nova York i cita les impressions que la ciutat va produir a Mendoza i García Lorca. El text forma part d'una conversa entre la protagonista, Muriel Colbert, i un dels membres de l'exili republicà a Nova York que va conéixer Galíndez, i que, de fet, és qui parla"
    Galíndez (1990) de Manuel Vázquez Montalbán.

    Recuerdo mi primera impresión de Nueva York, cuando pude decir que conocía la ciudad , fue una impresión de muerte. ¿De muerte? De muerte. Pasear por al ciudad en horas yertas, es pasear entre distancias irreales, lejanos pero cerrados horizontes de muerte. Y por todas partes te asaltan máscaras, gentes disfrazadas, tal vez porque estan muertas, deshabitadas. Recuerdo un día que iba yo por el campus de Columbia, contemplando arriates en flor, relajado, maravillado y de pronto me atarjo un círuclo de curiosos que contemplaban algo que estaba en el suelo. Me acerqué, en mala hora y compartí aquellas miradas: una muchacha aplastada contra el asfalto. Se había tirado desde una ventana. Muerta. Y no es una impresión exclusivamente personal, porque si usted relee Poeta en Nueva York de Lorca también percibe ese hálito de muerte. Es curioso que usted relacione la muerte con la imagen de Nueva York. ¿Ha leído usted a Mendoza, a Eduardo Mendoza? Sé quién es. También él ofrece la imagen ligada a Nueva York. Quizá sea una asociación de ideas surrealistas, señorita, porque Nueva York es como un inmenso decorado, que esta vivo, vivo como un hormiguero, a la altura de la calle, pero en cuanto se levantan los ojos se tropieza con una ciudad de nichos ambiguos. Mendoza describe un cadaver neoyorquino, como un paquete de muerte, alguien que ha muerto en una reyerta en una taberna irlandesa envuelto en un saco de lona, sujetado con correas de cuero, en Jackson Square, sobre un fondo de ciudadanos que protestan por la instalación de una hamburguesería. ¿Una protesta en Nueva York por la instalación de una hamburguesería? En mis tiempos eso hubiera sido impensable. "No Macdonald’s in this neighbourhood". También el viento, sobre todo si es frío, suscita premonición de muerte y Manhattan está abierta a todos los vientos.

    • La segona mirada ens l'envia 'Sfer', rescatada del seu diari.
    La seducció americana (2009) de Roser Caminals. Edicions 62.
    Qui no ha sentit que Nova York és cara, perillosa, atabaladora. Que les sirenes de les ambulàncies, la policia i els bombers xisclen tota la nit. Que és visitable, però no habitable. Que els hiverns són durs, els estius de foc i les primaveres i tardors, il·lusions passatgeres. Que és el malson de Lorca, la malura geomètrica de Puig i Cadafalch. Que és la més maca, que és la més lletja. Totes les generalitzacions són certes, però plantegen disjuntives fútils. No cal decidir-se per l'una o per l'altra. Nova York és La Ciutat. Per tota la geografia americana trobem denominacions repetides. Hi ha Kansas City, Missouri, i Topeka, Kansas; Jersey City, Nova Jersey; Filadèlfia, Pennsilvània, i Filadèlfia, Mississippí; Washington DC i Washington State. Però només hi ha un New York, New York. I és perquè no n'hi ha prou amb dir-li el nom una vegada.